La Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) informa les federacions, clubs i entitats esportives sobre l’impacte que poden tenir les noves directives i regulacions europees en matèria de relacions laborals, plataformes digitals i intel·ligència artificial aplicades al sector esportiu.

La publicació de la Directiva (UE) 2024/2831 relativa a la millora de les condicions laborals en el treball en plataformes, així com l’entrada en vigor del Reglament Europeu d’Intel·ligència Artificial (AI Act), introdueixen noves exigències de compliment normatiu que poden afectar directament la gestió laboral i tecnològica de les entitats esportives.

Principals implicacions per al sector esportiu

Les noves normes europees posen el focus en:

— La determinació de l’existència de relacions laborals reals.

— L’ús d’algoritmes i sistemes automatitzats en la presa de decisions.

— La protecció de dades personals.

— La transparència en els processos automatitzats.

— I la protecció dels drets laborals de les persones treballadores.

Aquest marc normatiu pot tener incidència en múltiples activitats vinculades a l’esport, especialment en:

— Plataformes digitals de serveis esportius.

— Apps de gestió d’entrenadors, tècnics o monitors.

— Sistemes automatitzats de control de rendiment.

— Eines d’intel·ligència artificial aplicades a selecció, avaluació o seguiment de personal.

— I models de col·laboració amb professionals autònoms.

Especial atenció a la gestió algorítmica

La normativa europea reforça les obligacions de transparència quan les decisions laborals es prenen o es condicionen mitjançant algoritmes o sistemes d’intel·ligència artificial.

En aquest sentit, les entitats esportives hauran de revisar:

— Mecanismes automatitzats d’assignació de tasques o horaris.

— Sistemes de valoració del rendiment.

— Eines de monitorització de persones treballadores.

— I processos automatitzats que puguin influir en contractacions, renovacions o desvinculacions.

La regulació europea també limita l’ús de determinades dades sensibles i reforça els drets d’informació i supervisió humana.

Risc de requalificació laboral

La Directiva introdueixen una presumpció de laboralitat quan existeixin indicis de direcció, control o dependència organitzativa, encara que la relació s’hagi formalitzat com a mercantil o autònoma.

Aquesta situació pot afectar:

— Col·laboracions recurrents.

— Prestacions de serveis gestionades digitalment.

— Personal tècnic vinculat a plataformes.

— O determinats models híbrids de prestació de serveis esportius.

Per aquest motiu, la UFEC recomana a les entitats esportives revisar els seus models de contractació i els sistemes tecnològics de gestió laboral per anticipar possibles contingències laborals i sancionadores.

Recomanacions per a clubs i federacions

La UFEC recomana:

— Revisar els protocols interns vinculats a IA i automatització.

— Analitzar possibles riscos de laboralitat en relacions amb professionals externs.

— Verificar el compliment en matèria de protecció de dades i transparència algorítmica.

— Incorporar assessorament jurídic especialitzat en processos de digitalització.

— I anticipar l’adaptació a la futura transposició estatal de la normativa europea.

La UFEC continuarà fent seguiment de l’evolució reguladora europea i estatal per oferir informació i suport a les entitats esportives federades.

La visita del Sant Pare al nostre país és un esdeveniment que transcendeix l’àmbit religiós. És una oportunitat per alçar la mirada, per reflexionar sobre els valors que ens cohesionen com a societat, i per pensar sobre aquells espais que contribueixen a construir comunitat, esperança i futur. Entre aquests espais, l’esport ocupa un lloc privilegiat.

En un moment en què només es veuen fractures, polarització i conflictes al món, el missatge del papa Lleó XIV apel·la a la pau, a la convivència, a la inclusió i a ser espurnes d’una humanitat nova. Ens proposa liderar amb valors, afrontar les dificultats amb esperança i posar el bé comú per davant de l’individualisme.

Aquest és un ferm compromís que al món de l’esport ens interpel·la de prop i el posem en pràctica dia a dia. La recent carta que el Sant Pare ha publicat dedicada al valor de l’esport, “La vida en abundància”, ens dona un missatge clar: l’esport és una escola de vida, de pau, de valors.

A Catalunya, ho sabem bé. L’esport forma part de la nostra identitat col·lectiva. Als barris, als pobles i a les ciutats, milers de clubs i entitats esportives actuen diàriament com a veritables espais de convivència. És una pràctica quotidiana, que transforma realitats i crea comunitat.

El Sant Pare recorda que l’esport és una eina extraordinària per educar en la cultura de la trobada. Quan parlem d’esport base, parlem de nenes i nens de procedències diverses que comparteixen vestidor, que dins d’un equip es reconeixen com a iguals, i que aprenen a confiar els uns en els altres. Això és conviure des de la diversitat amb respecte, empatia i un objectiu compartit.

L’esport és també un motor d’inclusió: és capaç de reunir persones de diferents orígens socials, culturals o religiosos sota una mateixa samarreta. No es pregunta d’on vens, sinó què pots aportar al col·lectiu. Per això és una eina tan  poderosa per construir cohesió social. Ho veiem en projectes que incorporen infants en risc d’exclusió, en programes que promouen la igualtat de gènere, en iniciatives que acullen persones nouvingudes i les ajuden a arrelar.

El missatge del papa Lleó XIV no només ens inspira, sinó que també ens reafirma. Perquè posa paraules a allò que moltes entitats ja practiquen: que l’esport és una escola de valors. El respecte, la perseverança, l’esforç, la humilitat, el treball en equip o la solidaritat, són els fonaments d’una convivència pacífica. 

Fa dècades que l’esport català teixeix una xarxa associativa única, sostinguda per voluntariat, arrelada al territori i amb una vocació integradora que sovint passa desapercebuda. Més enllà dels focus mediàtics, és en aquesta base on trobem una autèntica força transformadora.

Aquest és el resultat d’un compromís constant de milers de persones. Per això, l’esport necessita suport, reconeixement i recursos per seguir exercint aquest paper. Si volem que l’esport continuï sent una eina de pau, cal cuidar-ne les estructures i enfortir-ne el teixit.

Per això, el missatge del Sant Pare arriba en un moment clau, per recordar-nos que l’esport és un eix fonamental del nostre país. Impulsar l’esport és garantir la cohesió social, és construir comunitat, és difondre uns valors imprescindibles en els temps que vivim.

Desitjo que la visita del papa Lleó XIV serveixi també per reivindicar aquesta força transformadora de l’esport. Perquè quan l’esport educa en el respecte, la fraternitat, la inclusió i la cultura de la trobada, es converteix en una autèntica escola de vida i en una poderosa font d’esperança col·lectiva.

La jornada ‘Barcelona, dret i esport’, impulsada pel Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), la Universitat Abat Oliva CEU i la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) ha abordat els reptes de l’àmbit esportiu, com el compliance, els drets audiovisuals, la responsabilitat dels clubs i la gestió econòmica del sector.

L’esport professional ja no es pot entendre sense una arquitectura jurídica sòlida i el compromís amb el compliment normatiu. Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada, que ha reunit a Barcelona magistrats del Tribunal Suprem i de l’Audiència Nacional, professionals directius de federacions, clubs i experts del sector per analitzar l’escalada de riscos legals, econòmics i reputacionals en un àmbit cada vegada més complex i exposat.

L’acte ha comptat amb la participació de figures destacades, com la degana de l’ICAB, Cristina Vallejo; el president de la UFEC, Gerard Esteva, l’exvicepresidenta del FC Barcelona, Elena Fort; la degana de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat CEU Abat Oliva, Maria Jesús Pesqueira.

La degana de l’ICAB, Cristina Vallejo, ha declarat que l’esport és una extraordinària eina de cohesió social i de transmissió de valors, però també exigeix cada vegada més transparència, bon govern, responsabilitat i seguretat jurídica.

El president de la UFEC, Gerard Esteva, ha remarcat que l'esport català s'ha convertit en un referent en el compliment normatiu i ha defensat la necessitat de continuar avançant en la professionalització dels directius. També ha destacat el programa de compliance impulsat per la UFEC i la Conselleria d’Esports, que ja està implantat en una trentena de federacions catalanes.

L'advocada i exvicepresidenta del FC Barcelona, Elena Fort, ha remarcat que l'esport s'insereix en una xarxa social molt important i ha traslladat que no s’ha veure sota el prisma d’una competició sinó com una activitat on es transmeten valors essencials.

La degana de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat CEU Abat Oliva, Maria Jesús Pesqueira, ha reivindicat la necessitat d'apropar el món acadèmic al professional per trobar solucions científiques a problemes reals. 

El debat ha incorporat també una mirada sobre el factor humà, amb focus en la protecció de menors, el futbol femení i el paper dels esportistes. Els experts han coincidit a destacar que la dimensió humana continua sent un dels pilars fonamentals sobre els quals es construeix qualsevol projecte esportiu sòlid i sostenible.

També hi ha participat en la cloenda el secretari general del Departament d’Esports, Abel García, i el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé.

El compliance, peça clau en la governança dels clubs
La jornada s’ha iniciat amb la taula sobre ‘Compliance i Futbol’, un tema d’absoluta transcendència atès que els clubs esportius estan integrant sistemes de compliance per prevenir riscos legals i de reputació. Han intervingut Sergi Atienza, compliance Officer del FC Barcelona; Enrique Suárez, responsable de compliance del Girona FC; i Fran Gordillo, compliance Officer Latam del grup Mediapro sota la moderació de María Barbancho, advocada de la Federació Catalana de Futbol. Durant la taula s’ha posat en relleu el paper que tenen dins les estructures esportives professionals els mecanismes de control, prevenció i bon govern, i és que l’aplicació del compliance en el món de l’esport permet a clubs, federacions i altres entitats esportives per prevenir conductes irregulars com la corrupció, el frau, el blanqueig de capitals o els conflictes d’interès, alhora que fomenten una cultura organitzativa basada en la responsabilitat i l’ètica.

La trobada també ha permès abordar l’impacte econòmic dels drets televisius i el futbol, així com el futur de la pràctica de pagar per veure contingut esportiu i com les noves formes de finançament en l’esport. La taula titulada “Pagar per veure” ha comptat amb Alexander Guede, director legal de Peak Sports Media; Francisco Martínez, responsable processal i penal de la direcció legal de LaLiga; i Juan Fernández, advocat i secretari del Comitè de Compliment Penal de Telefónica España, sota la moderació de Xavier Andreu, director de relacions institucionals del RCD Espanyol. La taula ha posat de relleu que els drets televisius constitueixen una de les principals fonts d’ingressos del futbol professional. Per això, la gestió dels drets televisius és un element clau per garantir tant la sostenibilitat financera del futbol.

En la taula sobre crisis de reputació, sota el títol “Odi, sexe i rock’n’roll”, han actuat com a ponents Marta Ramón, periodista de Rac1; Gonzalo Jiménez, advocat i compliance Officer Liga F. i de la candidatura mundial 2030; i Jorge Navarro, advocat i vicedegà de l’ICAB. La taula moderada per Eulàlia Puig, advocada i responsable de compliance de la UFEC, ha permès tractar els riscos sobre la reputació dels clubs i l’impacte mediàtic en el món de l’esport. Una reputació danyada pot dificultar l’atracció de talent esportiu i de noves oportunitats comercials, comprometent tant la sostenibilitat econòmica com el prestigi esportiu de l’organització a llarg termini. 

La responsabilitat penal dels equips de futbol és una qüestió cada vegada més rellevant en l’àmbit esportiu. A més la repercussió dels casos –que sovint desperten un gran interès mediàtic- de forma prèvia a l’enjudiciament ha estat abordat pels juristes Eloy Velasco, magistrat de l’Audiència Nacional; Antonio del Moral, magistrat del Tribunal Suprem; Manuel Ruiz de Lara, magistrat mercantil. La taula ha estat moderada per Raquel Montañés, directora del màster de compliance BSM UPF. En taula s’ha posat de manifest que és fonamental que els clubs adoptin mecanismes de control i compliment normatiu per prevenir la corrupció i garantir que la competició esportiva es desenvolupi d’acord amb els principis de transparència, igualtat i joc net.

L’advocat i president de la Secció de Dret esportiu de l’ICAB, Jorge de Amilibia, ha moderat la taula “Diners i esport” on han participat María Abelleira, magistrada presidenta de la Sala del Contenciós del TSJ de Catalunya; Néstor Amela, exdirector financer del FCB, professor de finances esportives i director d’un Family Office; i Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol i vicepresidenta de la UFEC. Tant en aquesta taula com en la que ha versat sobre la gestió econòmica del futbol – amb Ernest Alivés, subdirector de Barça Licensing and Merchandising (BLM); Jordi Tamayo, advocat i president de la Federació Catalana de Tenis; i Gerard Freixa, consultor d’organitzacions esportives- moderada per Mª Luisa de Alarcón, advocada i vocal de la Secció de dret mercantil de l’ICAB, han posat de manifest que la situació econòmica exerceix una influència en el món de l’esport. Els ingressos procedents de patrocinis, drets televisius, venda d’entrades, marxandatge i inversions permeten als clubs i entitats esportives finançar les seves activitats, millorar les instal·lacions i atraure talent esportiu. Tanmateix, la creixent importància dels recursos econòmics també pot generar desigualtats entre equips amb diferent capacitat financera, afectant l’equilibri competitiu. Per aquest motiu, és essencial garantir una gestió econòmica responsable que permeti compatibilitzar la sostenibilitat financera amb els valors esportius de competició, esforç i igualtat d’oportunitats.

Més enllà de l’àmbit jurídic i econòmic, el congrés ha incorporat una mirada sobre el factor humà, amb sessions dedicades a la protecció dels menors, el desenvolupament del futbol femení i el paper d’esportistes en una indústria cada vegada més professionalitzada. En aquesta última taula han intervingut Marta Perarnau, presidenta de Futpro; Edgar Merino, agent de futbolistes; i F. Javier Romeo, psicòleg, formador i consultor d’infància, sota la moderació d’Eduard Arbós, medallista olímpic d’hoquei herba. Els ponents han coincidit en què el factor humà és un element essencial en l’esport, ja que el rendiment i l’èxit no depenen únicament de les capacitats físiques o dels recursos disponibles, sinó també de les persones que formen part de l’entorn esportiu. Valors com el compromís, la disciplina, el lideratge, la motivació i el treball en equip influeixen de manera decisiva en l’assoliment dels objectius individuals i col·lectius. A més, el factor humà també és determinant en la presa de decisions, la gestió de la pressió competitiva i la resolució de conflictes, aspectes que poden marcar la diferència entre l’èxit i el fracàs. Per això, la dimensió humana continua sent un dels pilars fonamentals sobre els quals es construeix qualsevol projecte esportiu sòlid i sostenible.

Tant en la inauguració com en cloenda de la jornada s’ha lloat el treball del comitè científic del programa que ha comptat amb un equip de reconeguts professionals de l’àmbit jurídic, acadèmic i esportiu com són Eloy Velasco, magistrat de l’Audiència Nacional; Pol Olivet, advocat; María Jesús Pesqueira, degana de la Facultat de Dret i Empresa de la Universitat CEU Abat Oliba; Daniel Pintó, representant de l’ITTI Sports Institute; i Èric Jara, cap dels Serveis Jurídics de la UFEC.