LLICÈNCIA ÚNICA

Les entitats es reuneixen a Barcelona per analitzar la sentència del TC sobre la llicència única i decidir les accions que faran d’ara endavant. El voluntariat esportiu, l’IVA o una llei de mecenatge pròpia per al sector de l’esport són altres dels greuges pendents de resoldre. 

Les unions de federacions esportives espanyoles s’han reunit aquest dijous a Barcelona per demanar una reunió urgent amb el Consejo Superior de Deportes (CSD) després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la llicència única on els donava la raó en les seves reivindicacions. La trobada també ha servit per analitzar l’impacte d’aquesta sentència i treballar sobre les demandes pels greuges legislatius vigents que pateix l’esport tant a Catalunya com a la resta d’Espanya.

Andalusia, Castella i Lleó, Catalunya, Galícia, Madrid, Múrcia i País Basc són les unions de federacions que s’han reunit a la seu de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) per establir les bases en la cooperació i la defensa del món de l’esport a escala estatal. L’Alt Tribunal va establir en una sentència del 12 d’abril la derogació del sistema de llicència única fixat per l’article 23 de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, admetent parcialment un recurs d’inconstitucionalitat presentat per la Generalitat de Catalunya. El TC considera que el nou sistema d’emissió de llicències federatives que va voler implantar el CSD no pot tenir els efectes “horitzontals” que va pretendre perquè la competència en ordenació de l’esport correspon en exclusiva a les comunitats autònomes.

En tot aquest temps han estat moltes les federacions perjudicades. A Catalunya, per exemple, la Federació Catalana de Triatló va passar de pagar 6.500 euros en concepte de llicències i quota d’afiliació a pagar gairebé els 40.000 que la seva homòloga espanyola li va reclamar quan ja havia començat la temporada 2014-2015. Ara té en marxa un contenciós on li reclamen diferents imports per la de 2016. El cas de la Federació Catalana de Billar n’és un altre exemple, on també hi ha un contenciós obert amb la federació espanyola que li reclama 9.720 euros i pel qual van fer fora a la catalana en contra de les resolucions del mateix CSD.

També hi ha casos a d’altres comunitats. A Andalusia, la federació de billar va perdre 400 llicències de nens; a Madrid, la federació de discapacitats físics va passar de 600 a 200 llicències, amb el perjudici d’exclusió social de molts esportistes que es van quedar a casa; i a Galícia, la federació de beisbol i softbol va veure reduït en un 25% el nombre de llicències.

Una sentència que no es pot recórrer

Aquests són només alguns exemples de l’aplicació d’una norma per la qual ara s’haurà de fer marxa enrere. Les federacions autonòmiques han patit molt pel sistema de llicència única. Recordem que la sentència del TC no es pot recórrer perquè es tracta d’un recurs d’inconstitucionalitat i és l’únic tribunal competent per resoldre aquest conflicte. Per tot plegat, les diferents unions de federacions demanaran una reunió urgent amb el president del Consejo Superior de Deportes, José Ramón Lette.  

Greuges a l’esport

D’altra banda, el grup d’entitats també ha fet un repàs dels greuges que determinades modificacions legislatives estan provocant en l’activitat de clubs, esportistes i federacions. La llicència única era el primer dels diferents perjudicis denunciats. Des del 2014, la Unió de Federacions Esportives ha liderat les demandes pel malestar generat al sector esportiu català. Unes reivindicacions que han comptat amb el suport de les unions de federacions més importants de la resta de l’estat. En aquesta línia, es reclama: 

Voluntariat esportiu: continua sense regulació específica que reconegui la singularitat de l’esport i s’adapti a la realitat de la pràctica amateur. Demanem la introducció de la figura del “pocket money”, una pràctica que a la Unió Europea ja es porta a terme en temes de voluntariat i que permet, a banda de pagar al voluntari les despeses de l’activitat, una gratificació mensual determinada (140 euros segons el Erasmus Plus Programme Guide) per la tasca que fa. 

Impost sobre el Valor Afegit (IVA): el 2012 es va apujar l’IVA dels serveis esportius del 8 al 21% i ha anat en perjudici de particulars, empreses i clubs no reconeguts com de caràcter social. Demanem tornar al tipus reduït del 8% per facilitar l’accés a l’esport, sigui quin sigui el prestador del servei, ja que la pràctica esportiva és una activitat d’interès general perquè millora en el seu conjunt la salut de les persones i fomenta els hàbits saludables. 

Impost de societats: la llei preveu l’exempció per a entitats sense ànim de lucre amb ingressos que no superin els 75.000 euros anuals, no ingressin més de 2.000 euros a l’any en concepte de rendes no exemptes, i que aquestes rendes no exemptes tinguin retenció. A la pràctica, aquest tercer condicionant fa inoperant qualsevol excepció, i qualsevol ingrés d’un club es veu afectat. Demanem l’exempció total per a entitats sense ànim de lucre que no superin els 100.000 euros anuals sense més condicionants. 

Responsabilitat civil en competicions de carretera: la legislació vigent (modificada el 2015) obliga a les curses per carretera acreditar una cobertura de 70 milions d’euros per als esportistes que participin en curses de carretera sense vehicles de motor. D’aquesta manera la llei equipara el risc assegurable d’un ciclista o d’un atleta al fet de la conducció. Malgrat això, les companyies asseguradores no ofereixen assegurances esportives per aquests imports. Ara, només Catalunya està en una situació de desajust doncs els esportistes catalans s’acullen a la RC dels organitzadors mentre no es resol el compromís polític d’impulsar una modificació legislativa. 

Llei de costes: la llei es va modificar el 2013 per millorar els criteris per l’ocupació del domini públic marítim terrestre, però no ha donat solució a les entitats esportives que des de més d’una dècada busquen legalitzar la seva situació a les platges espanyoles. A Catalunya, 45 clubs nàutics o marítims es troben en situació de precarietat. 

Llei de transparència: les necessàries lleis per a la bona governança de l’administració han provocat un augment de la burocratització d’entitats esportives sense ànim de lucre amb poca estructura professional. Es demana un pla de formació i monitoratge a les entitats subjectes a la llei. 

Llei contra el blanqueig de capitals: la norma, aprovada el 2010, torna a sotmetre a grans esforços de burocratització a clubs i entitats esportives modestes que tenen poca o cap estructura. Es proposa l’exempció de les obligacions a entitats amb ingressos per sota dels 100.000 euros anuals i un pla de formació i monitoratge a entitats esportives subjectes a la llei. Exemple, una de les obligacions de la llei és que per qualsevol donació de 100 euros o més, estigui identificat el donant i aquesta informació es conservi durant 10 anys. 

Llei de mecenatge: no hi ha encara cap regulació ni règim fiscal especial bonificada per al mecenatge de les activitats d’interès general. En l’àmbit esportiu, només se’n beneficien els clubs declarats d’utilitat pública pel Consell de Ministres, les federacions esportives i els comitès olímpics. Això perjudica tota la resta del sector esportiu i frena les donacions, sigui quin sigui el beneficiari. Reclamem una normativa que fomenti aquestes ajudes i donacions privades a esportistes, clubs i federacions amb règim fiscal avantatjós. 

Les unions de federacions reunides representen 547 federacions, 2.515.000 llicències, 54.116 clubs: 

Andalusia: 62 federacions, 550.000 llicències, 11.700 clubs.

Castella i Lleó: 48 federacions, 220.000 llicències, 4.116 clubs.

Catalunya: 69 federacions, 700.000 llicèncias, 12.000 clubs.

Galícia: 57 federacions, 250.000 llicències, 3.800 clubs.

Madrid: 61 federacions, 500.000 llicències, 11.000 clubs.

Múrcia: 60 federacions, 120.000 llicències, 3.500 clubs.

País Basc: 190 federacions, 175.000 llicències, 8.000 clubs.