ESPORTS DE MUNTANYA

Reconeixement al compromís, l’esperit d’exploració i l’autonomia d'una esportista que suma més d'un quart de segle d'escalada

Aquesta setmana s’han entregat a la localitat alpina de Briançon els premis dels Piolets d’Or, que han comptat amb Sílvia Vidal (CE de Flix) entre els seus protagonistes. L’escaladora catalana va rebre una menció especial de mans de l’alpinista francesa Catherine Destivelle, garant d’un dels premis més prestigiosos de l’alpinisme mundial.

L’organització dels Piolets d’Or va valorar el compromís, l’esperit d’exploració i l’autonomia amb què Vidal ha realitzat les seves nombroses escalades de grans parets arreu del món durant més de vint anys. La seva especialitat és el bigwall en solitari, en escalada artificial i amb autonomia total: sense telèfon, sense pronòstic meteorològic ni cap mitjà que la connecti amb l’exterior. L’ús que fa de sistemes d’assegurament que exigeixen perforar la roca és mínim i sempre a mà.

Sílvia Vidal, un quart de segle d’escalada 

Els inicis d’aquesta escaladora barcelonina de 51 anys van ser fulgurants. Som a l’any 1995 i a Montserrat corre la veu que una noia amb només dos anys d’experiència ha escalat el mític Mirall impenetrable (A5). L’escaladora en qüestió és Sílvia Vidal que, encordada amb Pep Masip, ha realitzat a l’edat de 25 anys una de les primeres repeticions de la via més temuda de la paret de l’Aeri i de tot Montserrat. La jove escaladora es gradua també a les Dolomites amb ascensions d’envergadura a la Cima Ovest i a Civetta. Arriben les seves primeres obertures a casa nostra, en concret a Mont-rebei i a Terradets; i no estem parlant d’itineraris per a escaladors novells, sinó de rutes d’artificial molt tècnic inaugurades amb Pep Masip a les parets d’Aragó, Catalunya i roca Regina.

El mateix any 1995, la Sílvia prova l’escalada en solitari. Se’n surt tan bé que salta l’Atlàntic i s’atreveix amb Zodiac (600 m, A3), a la gran tàpia del Capitán. De nou a la Península, els Picos de Europa presenciaran el 1996 una altra activitat solitària per treure’s el barret: Sílvia Vidal escala la cara oest del Picu Urriellu per la ruta Principado de Asturias (A4), una ascensió que li valdrà el Piolet de Oro de la FEDME. Però no en té prou, ja que amb Masip obre a la mateixa paret la dura via Tramuntana (A4+, 7a+), que els exigeix onze bivacs l’hivern de 1998. L’escaladora catalana respon cada any a la crida de Yosemite. El 1997, un altre cop amb Masip, hi aconsegueix dues grans realitzacions: la tercera ascensió de Reticent wall (A5) al Capitán i l’obertura de Sargantana (560 m, A4) al Porcelain Wall.

L’any 1999 té lloc al Karakoram una de les escalades més brillants de la història del bigwall català: l’obertura de Sol solet (1.650 m; A5, 6c+, 60º) a l’Amin Brakk (5.850 m). Els seus protagonistes, Sílvia Vidal, Pep Masip i Miquel Puigdomènech, van estar 32 dies penjats a la paret. L’activitat va ser nominada per als mateixos Piolets d’Or que ara li han fet aquest reconeixement especial. Aquell llunyà 1999 havia començat l’etapa de la Sílvia assolint primeres ascensions en enormes vessants rocosos de les serralades més dispars: Himàlaia, Karakoram, Mali, Baffin, Cordillera Blanca, Patagònia i Alaska. Aquestes escalades, efectuades sovint en solitari, són les que han donat més notorietat a l’activitat de Sílvia Vidal i l’han convertida en una referència mundial en l’escalada de grans parets.