ILP

La Unió d’Esports de Catalunya serà un gran organisme representatiu i democràtic

La ILP de la nova llei de l’esport està impulsada per totes les federacions esportives catalanes i la UFEC i proposa una nova ordenació del sistema esportiu que doti de més autonomia el sector: la Unió d’Esports de Catalunya. Aquesta entitat serà fonamental perquè el sector pugui desenvolupar amb transparència i èxit els objectius que es proposen les entitats.

Entitat transversal: fins i tot els esportistes
Així doncs, la Unió d’Esports serà l’entitat paraigua representativa de tot el sector esportiu no governamental sense ànim de lucre. Aquesta organització estarà conformada per federacions, clubs, esportistes, consells esportius i totes aquelles entitats que tinguin com a finalitat el desenvolupament, foment i millora de l’esport a Catalunya, així com institucions dedicades a la cerca, l’estudi i la investigació en matèria esportiva. Es tracta d’una entitat transversal, de base, plural i democràtica, representativa d’una realitat ferma que no sempre ha sabut fer sentir la seva veu.

Aquest tipus d’organització permetrà la interacció de diferents àmbits: rendiment, educació, activitat física, promoció i tecnificació. D’aquesta manera es podran focalitzar millor les necessitats comunes de cada àmbit i territori, i es tindrà una millor capacitat de resoldre els problemes comuns. Això també ha de permetre atendre les necessitats immediates de cadascun d’ells.

Confiança en el sector
Enfront d’una certa atomització del sector duta a terme en els últims anys, la ILP de les federacions dona plena confiança al sector perquè sigui capaç d’autoorganitzar-se al voltant de la Unió d’Esports de Catalunya. L’entitat a través de la qual el sector podrà executar les polítiques amb plena autonomia i amb major eficàcia i eficiència.

Sistema organitzatiu homologat a Europa
La ILP és fruit de l’anàlisi i l’estudi dels models esportius dels països del nostre entorn. Altres estats també engloben el sector esportiu sota una entitat que aplega tots els actors. És el cas d’Alemanya, amb la Confederació d’Esports Olímpics, que té sota la seva tutela prop d’un centenar d’entitats; Dinamarca que té el DIF, una mena de confederació esportiva i comitè nacional olímpic alhora, i que aplega més de 10.000 entitats (inclosos federacions i clubs); o Suècia, on la confederació sueca d’esports engloba 90 entitats sota un mateix paraigua.