JOCS OLÍMPICS D'HIVERN

Primer de tot, què fa un català al capdavant de l’equip femení d’esquí d’Argentina?
Els catalans que estem a tot arreu! Bromes a part, el que fem la majoria de seleccionadors, treballar intensament per aconseguir el màxim rendiment esportiu dels equips nacionals. En aquest cas, fa quatre anys començava un nou cicle olímpic i jo havia acabat una etapa amb l’equip femení espanyol, em van trucar per si estava interessat per liderar un nou projecte i no m’ho vaig pensar dues vegades. Tenia altres ofertes, però la seva va ser la més interessant. Sincerament, estic molt satisfet i feliç d’haver pres aquesta decisió.

Pots explicar-nos la teva etapa a la federació catalana i a la RFEDI?
He estat en diferents etapes a les dues Federacions. La Federació Catalana és una mica com estar a casa, per proximitat m’identifico molt amb els seus projectes. Allà em vaig formar com a tècnic, em van donar les primeres oportunitats i sempre m’he sentit molt valorat.

En el cas de la RFEDI van ser dues etapes molt diferents per edat i moment. En les dues vaig entrar en època de canvi de presidència on tot era bastant convuls. Els resultats van ser bons, però potser m’hauria agradat entrar amb una RFEDI com l’actual on es pot veure l’excel·lent gestió que han portat a terme en els últims anys.

Què és el que millor et defineix com a entrenador/seleccionador d’esquí? Com és la teva feina?
Per definició un seleccionador nacional ha de tenir molta experiència amb dots de lideratge, empatia i exigència. Al mateix temps la gestió dels programes és bastant complicada; rigor i orde són necessaris.

De totes maneres, el paper d’un Seleccionador a part de l’àrea tècnica que és la més significativa, és la de coordinar tot el que està relacionat al programa esportiu d’un Equip Nacionals: pressupostos, preparació física, logística, àrea medica, planificació, programació, enllaç amb les marques per aconseguir el millor material, contractació de personal, criteris de selecció, programes de desenvolupament, imatge i mitjans... al final és una posició integral on la capacitat de producció és vital per buscar l’excel·lència en el rendiment, ja que  tots els factors són determinants. Seria com un director d’orquestra que busca que tots els instruments estiguin ben afinats.

Ets l’únic català al capdavant d’un equip nacional. Com et fa sentir això? Creus que representes Catalunya d’alguna manera també?
Com a català sempre és un orgull estar al capdavant d’un Equip Nacional, per nosaltres poder competir al costat de les grans potencies que tenen uns pressupostos i una cultura alpina infinitament superiors és un privilegi. L’esqui alpí a centre Europa és un esport amb molt seguiment i grans patrocinis, però a Catalunya també tenim la sort de tenir accés als Pirineus on la pràctica de l’esquí alpí és excel·lent. En la meva opinió hi ha una gran quantitat de clubs que estan fent una feina magnífica amb entrenadors molt ben preparats que són entusiastes d’aquest esport, ex corredors que cada vegada més desitgen arribar a tenir una carrera professional dins de  l’esquí alpí. Ens falta, potser, més oportunitats per poder agafar experiència en el circuit internacional en categories superiors. Geogràficament, el rovell de l’ou ens queda una mica lluny i les oportunitats per entrar en equips internacionals són escasses.

Com ha estat el camí de Francesca Baruzzi fins als Jocs? Quins són els seus objectius?
Les expectatives eren altes amb ella per l’olimpíada de Beijing 2022.

Hem de pensar que amb dinou anys la Fran estava top 15 en Copa d’Europa i va quedar la 10 als Campionats Mundials Junior, un resultat històric per un equip petit com Argentina en una competició tan important que és un referent acurat en la progressió de corredores joves per arribar a la Copa del Món.

Malauradament,  no ha tingut sort en els dos últims anys. La seva progressió ha estat limitada per dues lesions greus en els dos genolls. Però uns Jocs Olímpics són l’esdeveniment esportiu més important en el que un atleta pot participar, per tant, intentarem arribar a la cita olímpica en la millor forma possible. Ara mateix un top 25 seria un bon resultat i un top 15 seria excel·lent.

Després dels Jocs, quins plans tens? Fins quan tens contracte amb l’equip argentí? Hi ha alguna possibilitat de tornar a casa?
La temporada acaba a finals de març, la idea és fer una gira al Japó si és possible i acabar a Andorra on és fan les finals de Copa d’Europa. Després hem de veure com es planteja el següent cicle olímpic. El meu contracte s’acaba al final d’aquesta temporada, però instintivament el meu pensament ja està treballant per les següents temporades. Evidentment, tornar a casa sempre és una possibilitat, però ara mateix, la meva idea és seguir un altre cicle olímpic amb l’equip d’Argentina. Hem construït un molt bon equip els últims quatre anys i tenim un projecte en comú molt excitant.