ILP

L’esport de base, explicat per clubs i federacions

Més de 1.200 nens i nenes, jugadors d’hoquei herba de 23 clubs diferents, de 6 a 13 anys, es van enfundar la samarreta i van agafar l’estic per passar tres dies de competició. I ja fa 32 anys que això passa. Va ser el darrer pont de desembre a les magnífiques instal·lacions del RC Polo de Barcelona que acull el Torneig Internacional de la Immaculada d’hoquei infantil. S’ha convertit en el “gran esdeveniment europeu d’aquest esport” admet José Miguel Díez, Director del Torneig. 

Una experiència en què, sobretot, l’organització vol fomentar “l’amistat per davant de la competició la relació entre participants, reforçant els valors de l’amistat i la germanor més enllà de la rivalitat entre clubs i les victòries”, explica Jordi Alastrue, Director de l’Escola d’hoquei del club barceloní. Però tot i ser un torneig especial, l’ambient no és gaire diferent del que es viu cada dos caps de setmana a les instal·lacions, quan els “més de 400 nens i nenes dels diferents equips del club” competeixen en els diferents campionats.

La base: feina de clubs i federacions
Segons dades de l’Observatori Català de l’Esport, el 72,8% de la població escolar (entre 6 i 16 anys) practica esport com a mínim 1 cop per setmana, en la seva majoria, en pràctica organitzada. Convé destacar que, dins la pràctica organitzada, el 71,7% dels escolars catalans ho fan a través de clubs i federacions. És la tasca impagable que les entitats sense ànim de lucre desenvolupament en el foment i la promoció de l’esport entre els nostres joves.

Aquestes xifres tenen un reflex sobre una realitat concreta. El Circuit de Menors de la Federació Catalana de Pàdel, n’és un exemple. O el fet que en els passats campionats estatals per autonomies la delegació catalana de la Federació Catalana de Voleibol fos la més nombrosa, per citar algun altre exemple. “El Circuit de Menors de pàdel és admirat a la resta de l’estat”, esmenta Pere Hernández, president de la federació catalana. El conformen un seguit de proves sense l’exigència dels circuits per a més grans però que “dona rodatge als més petits”.

Caràcter formatiu
Tot esport necessita de la competició. És més, la competició és el mitjà fonamental perquè un esportista millori en la seva especialitat. Però cal tenir en compte a quina edat apliquem aquesta afirmació. Les federacions són cada cop més sensibles amb el caràcter formatiu de l’esport base. “Els nens i nenes de petites edats no és bo que sentin la pressió quan s’enfronten a altres esportistes”, explica Meritxell Ibáñez, responsable de Menors de la FC de Pàdel. L’entitat vol que sigui l’esport base sigui “un període de formació integral, no una obligació per obtenir resultats o per ser els millors”, rebla. 

Els especialistes recomanen no convertir el joc en esport competitiu abans d’hora, ja que així es perden els efectes del joc que són bàsics en l’edat formativa de la persona. Amb aquest esperit, la Federació Catalana de Pàdel ha creat un nou format de competició per a la categoria benjamina. Es fonamenta en tres aspectes bàsics per fomentar el seu caràcter formatiu. Més partits que en el quadre competitiu, “perquè no queden eliminats”; la possibilitat de rebre instruccions esportives com educatives per part d’un jutge; i ampliar experiència esportiva perquè “pel fet de jugar més partits coneixeran més parelles rivals”, explica Ibáñez.

Cultura poliesportiva
A l’Escola d’Hoquei del RC Polo, comencen a treballar amb nens i nenes de 5 anys. “Normalment, germans petits de jugadors”, admet Alastrue. Quan són tan petits “només venen els dissabtes a jugar i passar-s’ho bé”; fins als 10 anys, fomenten que practiquin altres esports. “Ho tenim fàcil al club perquè també poden fer tennis”, detalla el tècnic. El sentiment i la creença que implementar aquesta cultura poliesportiva té uns efectes positius sobre la formació dels nenes i nenes estan “cada cop més arrelats”, admet Ibàñez.

Arribar a tots els nens i nenes
L’altre gran tasca que duen a terme les entitats és la promoció. Més enllà del futbol i altres (pocs esports) majoritaris, la resta “intentem arribar al màxim nombre de nens i nenes”, explica Carlos García, responsable de Promoció de la Federació Catalana de Voleibol. “Estem especialment orgullosos del programa el ‘Volei fa per tu’” , comenta el tècnic de la FC de Voleibol. Un seguit de trobades escolars per a ajuntaments i Entitats d’arreu del territori per “difondre el voleibol i donar eines al professorat per a la iniciació al voleï i al vòlei platja”. Hi participen 50 centres amb 2.000 participants, repartits en 4 trobades l’any.

Problemàtica diversa
Les problemàtiques a què s’enfronten les entitats són diverses. Però es basteixen en tres eixos. La manca de recursos —ja siguin econòmics o materials—, les actitud no educatives provinents, massa sovint, de l’entorn i la disminució de pràctica esportiva a mesura que els nens i nens arriben a l’adolescència.

Manca d’instal·lacions
Un dels handicaps de les entitats és la manca de recursos. Precisament, l’esport base és un dels programes finalistes que rebrà finançament del Fons per al foment de l’Esport en la ILP presentada per les federacions i la UFEC. Pel que fa a la manca d’instal·lacions, hi ha casos que són excepcionals. Com el de la Federació Catalana de Futbol Americà.  “El problema el tenim, sobretot, a la ciutat de Barcelona”, explica Juan José Ayuso, president de l’entitat.  A Montjuïc hi ha camps per practicar tots els esports però “el lloguer és car i, per al nostre esport, els horaris són nefastos”. Per a les categories inferiors és “molt perjudicial, quin pare o mare vol portar a un nen de 10 anys a entrenar a les 22 h?”, rebla.

Esport amb valor
“Nosaltres no tenim aquest problema”, comenta Alastrue. El nostre maldecap és “la gestió dels pares”. L’esport vehicula valors com l’educació, el respecte, el treballa en equip, la confiança, els bons hàbits i el creixement personal, però sovint veiem situacions que són reflex de comportaments negatius, provinents, la majoria dels casos de l’entorn. Les entitats estan al cas d’aquesta problemàtica i han engegat campanyes per a la promoció d’una pràctica digna i amb respecte. ‘Joc Net’, de la Federació Catalana de Futbol, ‘Créixer entre 4 parets’, de la Federació Catalana de Pàdel, o ‘Així Jugo’, de la UFEC, són iniciatives per promoure els valors positius de l’esport.

El nostre futur
Segons dades de l’Observatori Català de l’Esport, a mesura que els nens i nenes arriben a l’adolescència la pràctica esportiva disminueix fins a quasi 20 punts. L’estructura dels practicants federats és piramidal. No tothom arriba a l’elit. “Només que arribi un percentatge mitjà, tenim assegurada la base dels equips sèniors”, exposa Ayuso. “Si vols guanyar campionats estatals i internacionals no pots tenir l’equip professional format íntegrament per jugadors de casa”, afegeix Alastrue. Al World Padel Tour hi ha 4 catalanes competint al màxim nivell, però “la base ens dona l’afició futura”, explica Ibáñez. Aquells que no arriben a l’alta competició nodreixen, a més, uns altres circuits. “Hi ha molts equips que juguen en divisions inferiors, en lligues socials”, exposa Alastrue. Dels que no es professionalitzen, “tots segueixen jugant”, rebla.

L’esport base, en definitiva, és un teixit ric i divers que forma persones a través de l’esport, nodreix la tecnificació i l’alt rendiment —els futurs campions i campiones—, genera una afició poliesportiva i crea persones adultes que fan esport, convertint la societat un món més esportiu i saludable.