Vols rebre el butlletí de notícies?
Subscriu-te
Notícies

“L’objectiu és rendir al meu màxim nivell”

ENTREVISTA

Núria Pau (Ribes de Fresser, 27 anys) serà l’única esquiadora alpina femenina que representi a Espanya a Pequín 2022. Malgrat patir una lesió a l’espatlla que va condicionar-li notablement l’arrencada de la temporada, ha pogut establir els criteris mínims per competir als seus primers Jocs Olímpics. La corredora, de l’equip FAST Holaluz (Female Alpine Ski Team), ja es troba al país asiàtic on competirà a partir del dilluns vinent en la prova d'Eslàlom Gegant.

Com et sents a les portes de debutar en uns JJOO?
Amb moltíssimes ganes. Molt centrada en el que em ve perquè fins ara he hagut d’estar per d’altres carreres, tot just la setmana passada vaig competir en Copa del Món. En tot cas, feia temps que buscava la classificació pels Jocs i és un orgull.

Com ha estat el camí cap a aquests Jocs?
Ha estat una mica a contrarellotge. Vaig patir un parell de lesions i ha estat marcat per això. He anat solucionant aquests imprevistos, però cada vegada que he competit sense dolor he rendit molt bé. Les opcions que tenia de classificar-me eren reduïdes, ja que em vaig haver de perdre algunes competicions i això va fer que fos una mica més estressant. Tanmateix, finalment ha valgut la pena tot plegat.

Ja estàs al 100% després de les lesions?
He tingut sort i tots els cops ho he superat bé. Per exemple, amb l’hombro, que em van operar al juny de l’any passat després d’una caiguda i en cap moment m’ha suposat un problema. Al novembre vaig tenir un problema al peu i em va fer molt mal al principi però quan vaig tornar a esquiar també va respondre molt bé. Estic contenta en aquest sentit.

Entenc que el simple fet d’estar als Jocs ja és un premi, però arribats aquí quins objectius et marques?
L’objectiu no està complet del tot. S’ha de competir i la meta és rendir al meu màxim nivell; estar bé mentalment i físicament i fer una bona baixada. El meu dorsal estarà fora dels trenta primers i l’objectiu és posar-me entre els trenta primers a la primera màniga. Així a la segona màniga, quan s’inverteixi l’ordre de sortida, sortir més endavant i aprofitar-ho per fer una bona baixada per intentar entrar entre les quinze o vint primeres.

Competiràs en la modalitat de Gegant, una modalitat en què prima la tècnica de gir, encara que les portes estiguin més separades que a l’eslàlom. Quins són els teus punts forts en aquesta modalitat? Has pogut començar a estudiar la pista?
És una pista nova en què ningú ha competit. En aquest aspecte partim totes del mateix punt. Pel que fa als punts forts, ara hem estat creixent molt en mitges pendents i en trossos de mur… s’han d’acabar d’enllaçar totes aquestes parts en què estan sortint trams molt bons.

Ho vam viure ja als Jocs d’estiu i ho tornarem a viure als d’hivern: els condicionants per la covid-19. Seran uns Jocs sense públic i també hi haurà uns estrictes protocols. Com valores aquest fet?
Tant de bo que no hi hagués tantes restriccions, però nosaltres anem allà a competir. La meva feina no es veurà afectada per les circumstàncies. Sí que és una llàstima que no hi hagi públic i que sigui tot més restringit, però són els temps que ens ha tocat viure i aprofitarem igualment l’oportunitat.

Notícies

3/2/2022

“L’objectiu és rendir al meu màxim nivell”

ENTREVISTA

Núria Pau (Ribes de Fresser, 27 anys) serà l’única esquiadora alpina femenina que representi a Espanya a Pequín 2022. Malgrat patir una lesió a l’espatlla que va condicionar-li notablement l’arrencada de la temporada, ha pogut establir els criteris mínims per competir als seus primers Jocs Olímpics. La corredora, de l’equip FAST Holaluz (Female Alpine Ski Team), ja es troba al país asiàtic on competirà a partir del dilluns vinent en la prova d'Eslàlom Gegant.

Com et sents a les portes de debutar en uns JJOO?
Amb moltíssimes ganes. Molt centrada en el que em ve perquè fins ara he hagut d’estar per d’altres carreres, tot just la setmana passada vaig competir en Copa del Món. En tot cas, feia temps que buscava la classificació pels Jocs i és un orgull.

Com ha estat el camí cap a aquests Jocs?
Ha estat una mica a contrarellotge. Vaig patir un parell de lesions i ha estat marcat per això. He anat solucionant aquests imprevistos, però cada vegada que he competit sense dolor he rendit molt bé. Les opcions que tenia de classificar-me eren reduïdes, ja que em vaig haver de perdre algunes competicions i això va fer que fos una mica més estressant. Tanmateix, finalment ha valgut la pena tot plegat.

Ja estàs al 100% després de les lesions?
He tingut sort i tots els cops ho he superat bé. Per exemple, amb l’hombro, que em van operar al juny de l’any passat després d’una caiguda i en cap moment m’ha suposat un problema. Al novembre vaig tenir un problema al peu i em va fer molt mal al principi però quan vaig tornar a esquiar també va respondre molt bé. Estic contenta en aquest sentit.

Entenc que el simple fet d’estar als Jocs ja és un premi, però arribats aquí quins objectius et marques?
L’objectiu no està complet del tot. S’ha de competir i la meta és rendir al meu màxim nivell; estar bé mentalment i físicament i fer una bona baixada. El meu dorsal estarà fora dels trenta primers i l’objectiu és posar-me entre els trenta primers a la primera màniga. Així a la segona màniga, quan s’inverteixi l’ordre de sortida, sortir més endavant i aprofitar-ho per fer una bona baixada per intentar entrar entre les quinze o vint primeres.

Competiràs en la modalitat de Gegant, una modalitat en què prima la tècnica de gir, encara que les portes estiguin més separades que a l’eslàlom. Quins són els teus punts forts en aquesta modalitat? Has pogut començar a estudiar la pista?
És una pista nova en què ningú ha competit. En aquest aspecte partim totes del mateix punt. Pel que fa als punts forts, ara hem estat creixent molt en mitges pendents i en trossos de mur… s’han d’acabar d’enllaçar totes aquestes parts en què estan sortint trams molt bons.

Ho vam viure ja als Jocs d’estiu i ho tornarem a viure als d’hivern: els condicionants per la covid-19. Seran uns Jocs sense públic i també hi haurà uns estrictes protocols. Com valores aquest fet?
Tant de bo que no hi hagués tantes restriccions, però nosaltres anem allà a competir. La meva feina no es veurà afectada per les circumstàncies. Sí que és una llàstima que no hi hagi públic i que sigui tot més restringit, però són els temps que ens ha tocat viure i aprofitarem igualment l’oportunitat.