ENTREVISTA AL PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ ESPORTIVA DE SORDS DE CATALUNYA

Santiago Poveda va agafar el càrrec de presidència a la Federació Esportiva de Sords de Catalunya (FESC) a principis del 2021. Durant més de 40 anys, primer com a esportista i posteriorment com a directiu, tota la seva vida ha anat estretament lligada amb el món de l’esport. Va ser president de la Federació Espanyola d’Esports per a Sords durant quatre anys (2013 – 2017) abans d’agafar les regnes a Catalunya.

Com està la federació després de la pandèmia?

Hem acabat les activitats i tancat la temporada. Només porto cinc mesos al càrrec però han estat de gran moviment. A més a més hem mogut molts esports, més que mai. Desitjo que d'aquí poc tot torni a estar com sempre i seguir endavant amb totes les activitats.

I en l’àmbit econòmic?

Sóc l'expresident de la Federació Espanyola. Vaig estar-hi quatre anys i és molt diferent la situació que veig entre un lloc i l’altre. Les subvencions que hem presentat són molt limitades i això ens preocupa una mica perquè amb l'antic president hi havia molt poca activitat, només amb tres o quatre modalitats esportives, i amb nosaltres n’hi ha 12 amb molta més participació. Això implica molta més despesa. No ens han dit quant ens donaran i estem molt preocupats.

De quina altra manera us ha afectat la COVID?

Ha estat, en part, una constant discriminació cap a les persones que som sordes. El fet d’haver d’anar amb mascareta ha creat una limitació que ens ha trencat en l’àmbit comunicatiu, perquè els contactes amb els àrbitres o amb altres federacions la mascareta ens obliga a tenir un intèrpret i el servei d'intèrpret que ens subvencionen és poquíssim per no dir pràcticament res.

Quins són els eixos principals del mandat que s’inicia?

El primer és organitzar una bona gestió interna de la federació per departaments i fer-la créixer laboralment. Vinc amb moltes idees i una d’elles és la de rejovenir la federació perquè sembla que la comunitat sorda estigui desapareixent quan realment no és així. No és l’esportista qui busca la federació perquè de vegades no sap ni que existim, sinó que som nosaltres que els busquem a ells i comencem el contacte. Aquesta recerca suposa molta feina i un dels nostres eixos seria sens dubte créixer, rejovenir-nos i promoure la participació en clubs i competicions.

Quines són les prioritats urgents a executar?

Sens dubte, el tema de la selecció. És un tema immediat perquè al desembre són els Jocs Esportius Autonòmics i nosaltres encara ara no sabem si hi podrem participar o no per aquesta falta de comunicació fluïda entre la Generalitat i la Federació sobre les subvencions. Tenim molts esports i sense ajudes ens seria impossible poder-nos-hi presentar com a selecció catalana.

Quins són els reptes esportius que us heu marcat?

Tenim 12 modalitats esportives i ara ens agradaria fer el salt al ciclisme, als escacs i a la petanca per tal de poder abastir els interessos de joves i grans. També fomentar els campaments des de l'octubre fins al maig i que diversos tècnics dels quals hi participen fossin sords. Aquest any ens hem trobat que comparat amb altres anys hi ha hagut un gran creixement en participació de dones. Així que donar un impuls en aquest aspecte també seria un repte esportiu.