HALTEROFÍLIA

La Federació Catalana d’Halterofília ha aportat quatre dels sis atletes que participaran a Waterford aquesta setmana

Agenollar-se davant d’una barra, acaronar-la amb les mans separades a una distància simètrica i elevar-la per damunt del cap, en una postura que sintetitza l’equilibri perfecte entre la tècnica, la força i la resistència que l’halterofília exigeix. En aquest art, Catalunya s’ha convertit en els últims temps en tota una fàbrica de talent nacional. Tant és així, que dels sis integrants que configuraran l’expedició espanyola que marxarà a Waterford (Irlanda) del 27 al 30 de juny, quatre són catalans.

Amb el certamen dividit en tres categories segons l’edat dels participants, que sempre s’enfrontaran d’acord amb el seu pes, Catalunya ha aconseguit poblar íntegrament dos dels tres equips que Espanya hi presentarà. Així doncs, Karla Sánchez (59kg) i Kilian Gallart (67kg) representaran el país a la competició Sub15, mentre que Noèlia Caballero (71kg) i Nasser Baghdadi (73kg) ho faran a la categoria Júnior. A excepció d’aquest últim —del GEiEG— tots els seleccionats pertanyen al Club Halterofília Molins de Rei. L’equip Sub17 estarà format per la gallega Irene Blanco (+81kg) i Ismail Jamali (67kg), de Melilla.

“Tenim una fe enorme en tots quatre atletes”, assegura David Soria, membre de la Comissió Tècnica de la Federació Catalana, impermeable a la inseguretat o dubte que podria causar la custòdia amb què la resta de seleccions amaguen les marques registrades pels seus atletes. I és que, segons explica el mateix Soria, a vegades la informació pot ser contraproduent i perjudicial. “El Kilian, per exemple, és el primer a l’star-list que l’organització ha emès amb una marca molt inferior a la que va aconseguir l’any passat al Campionat de Catalunya sub15, on va batre dos rècords aixecant 97kg en arrencada i 197kg en total olímpic”.

Mèrits i entrenament
Tot i l’aval que pot suposar una proesa d’aquesta mesura per a la confiança del Kilian, ell mateix es remet al treball diari com a única llicència legítima per somiar: “Després de dedicar-li entre dues i tres hores diàries a l’entrenament durant sis dies a la setmana, estic molt motivat per competir i guanyar”, afirma el jove, que l’any passat, amb només catorze anys, ja es va atrevir a participar en l’europeu d’Itàlia en categoria sub17.

Un cas similar al del Kilian és el de la Karla Sánchez, que també va aventurar-se a participar en el certamen italià en la mateixa categoria i amb la mateixa edat, aconseguint una meritòria vuitena plaça. “Està clar que competir amb gent més gran és un exercici idoni per aprendre i millorar. Enguany, m’agradaria pujar al podi per acomiadar amb bon record la meva etapa Sub15”. Una que ja ho ha fet és Noèlia Caballero, becada al Centre d’Alt Rendiment de Madrid, que viatjarà amb la selecció per repetir a la categoria júnior la victòria que ja va obrar amb la Sub17 a Polònia el 2016.

Per la seva part, Nasser Baghdadi arriba amb la moral molt alta després d’haver-se proclamat campió de Catalunya i haver passat tota la temporada becat al CAR de Sant Cugat.  “Fa dos anys vaig viatjar al Perú per disputar la Copa Internacional CSLP, on vaig aconseguir or en arrencada, bronze en dos temps i plata en total olímpic. Tanmateix, estic emocionat per la Copa Unión Europea perquè serà el meu debut continental i per la projecció global que suposa”.

Sobre l’alt nivell que els representants catalans porten exhibint un temps en l’àmbit nacional i internacional, David Soria té clara quina és la recepta de l’èxit: “Fa anys que teixim una xarxa de col·laboració entre clubs i federacions amb particulars com l’Òscar Gómez, també membre de la Comissió Tècnica de la Federació, el president, Francisco García, o el seleccionador espanyol, Matías Fernández. Posar en comú les nostres visions i gaudir d’una infraestructura com el CAR de Sant Cugat ens ha portat a aquest nivell d’excel·lència”. Demà, Waterford mostrarà quin és el pes real de l’halterofília catalana.