IWISC

• Gerard Esteva, president de la UFEC: “l’esport femení és una prioritat i treballem per fer-ne un motor de canvi cap a la igualtat”.
• Jana Fernàndez, jugadora del FC Barcelona: “hem fet història, però encara queda molt per fer”.
• Alexandra Gómez, FIFPro Legal Advisor, sobre gènere i sexe: “atenció; més testosterona no implica millor rendiment esportiu”.
• Beatriz Álvarez, presidenta de La Liga F: “cal potenciar la visibilitat de les dones directives de primer nivell”.

Més de 400 persones han participat en el primer International Women in Sport Congress, organitzat per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). L’Auditori 1899 del FC Barcelona ha estat l’escenari de l’esdeveniment, cel·lebrat el passat 15 i 16 de setembre, per parlar dels reptes actuals de l’esport femení.

Des de l’organització, Gerard Esteva, president de la UFEC, ha valorat aquesta primera edició del congrès com “un èxit rotund, tant per la gran assistència com per la qualitat de les ponències i reflexions”. Esteva ha assegurat que des de la Unió de Federacions “l’esport femení és una prioritat, i treballem perquè el seu creixement sigui una realitat, per fer de l’esport un motor de canvi cap a la igualtat”.

La secretària general de l'Esport i de l'Activitat Física, Anna Caula, ha defensat durant la inauguració institucional les decisions d’una legislatura que pretén “donar visibilitat i projectar l'esport femení". Lluitem i empoderem-nos, amb iniciatives com l’IWISC, per innovar i demostrar que l’esport femení és una realitat”, ha sentenciat.

David Escudé, regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona, ha defensat el paper de Barcelona com a “ciutat referent a nivell estatal i internacional en l’esport femení”, mentre que Montserrat Vilalta, directora general de l'Acció Exterior, ha emfatitzat que “l’esport és una eina clau per projectar la igualtat a nivell internacional i mostrar Catalunya com a capdavantera en aquest àmbit”.

Referents per les següents generacions, orgull per les més veteranes

Ona Carbonell, ambaixadora del congrés, ha donat el tret de sortida a l’esdeveniment. La nadadora artística ha recordat  que en el seu inici de carrera “no comptava amb gaires referents femenines, el que feia complicat projectar-se professionalment”. Carbonell, que està en període de baixa de maternitat, s’ha mostrat orgullosa d’esdevenir una referència per les jugadores més joves i també de veure-les implicades en aquest congrés.

Durant  la primera Taula Rodona de l’IWISC “Follow a Dream”, Georgina Oliva, jugadora de la selecció espanyola d’hoquei; Jana Fernández, jugadora del FC Barcelona de futbol; Britt Vonk, jugadora professional holandesa de Sofbol; i Astrid Fina, primera medallista paralímpica espanyola en Snowboard adaptat, han compartit les seves històries personals i professionals.

Totes quatres han coincidit en el fet que “guanyar i ser constants és clau per inspirar a la gent, aconseguir més visibilitat i, per tant, fer créixer l’esport femení”.

Segons Fernández, “no perdre la humiltat i ser properes amb l’afició ens ajuda a posicionar-nos com referents”. En la mateixa línia, Vonk ha explicat que cal seguir lluitant “perquè les futures generacions disposin de moltes més oportunitats per ser professionals i viure de l’esport”

Debat sobre el sexe i el gènere en les competicions esportives

Una de les qüestions del congrés ha estat la categorització per sexe en la competició i la importància del gènere. A la taula rodona “Sports: Does Sex Matter?”, Isabel Pérez, secretària general de la UFEC, ha reconegut que actualment el sexe és un dels criteris d’organització de l’esport i és per això que, “la demanda de segregació per gènere s’ha d’analitzar cas per cas, i ser molt curoses a l’hora de restringir”. Una afirmació que ha compartit també Alexandra Gómez, Legal Advisor de FIFPro, que ha sentenciat que “més testosterona no significa millor rendiment esportiu”.

Marta Utor, General Counselor Advisor de l’Eurolliga, ha assegurat que “des del punt de vista jurídic, el sexe i el gènere no hauria d’importar, ja que la normativa ja exigeix la igualtat, per tant; no caldria ni tan sols categoritzar les competicions”.

Per la seva part, Natalie St Cyr Clarke, directora d’Afers Jurídics de la FIBA, ha exposat que “les esportistes s’enfronten a molts més inconvenients durant la seva carrera: possibilitat d’embaràs, prejudicis, inseguretats provocades per les opinions externes, problemes amb patrocinadors... És evident que el gènere juga un paper important en l’esport actual”.

El tractament dels mitjans de comunicació del col·lectiu LGTBIQA+

Durant el congrés s’ha encarat també la qüestió de la LGTBIQA+fòbia al món de l’esport i el seu tractament dels mitjans de comunicació.

La taula ha estat organitzada per Panteres Grogues i moderada pel seu president, Joan Miró.  Aquesta entitat, activa des de 1994, és referent a l’hora de treballar per la igualtat i la diversitat de l’orientació sexual i de gènere mitjançant la pràctica de l’esport.

Ruth Gumbau, periodista de TV3 i Carlos Martin, de Panenka,  han coincidit en el fet que “la neutralitat és impossible, i per això és determinant triar un llenguatge rigorós i detallar sempre el context”. En aquest sentit, ambdós han reconegut un creixement de la consciència de la importància del llenguatge en les redaccions entre els companys de la premsa.

Paloma Pujol, campiona del món de Footbag i activista LGTBIQA+ ha explicat la seva decisió de viure amb normalitat la seva sexualitat i els impediments que es troba: “Tot i parlar sempre de la meva nòvia a les entrevistes, els periodistes solen canviar-me la paraula per “parella”.

Martín ha reclamat també  la necessitat de tenir aquests exemples en els homes i que “algun jugador de futbol d'elit visqui de manera oberta la seva sexualitat sense que això no frustri la seva carrera”. Finalment,  Gumbau ha volgut destacar que “és important que apareguin referents, però no els hem de pressionar ni obligar-los a liderar aquesta lluita”.

La incansable feina de les federacions catalanes per fer créixer l’esport femení

En el congrés organitzat per la UFEC, no podia faltar l’espai per als projectes pioners per la igualtat desenvolupats per les federacions catalanes.

Laura Ràfols, directiva de la Federació Catalana de Futbol i membre de la Comissió d’Esport Femení, ha explicat com la iniciativa #ORGULLOSA ha impactat en el bon moment que viu el futbol femení.  “Hem intentat donar veu a les referents catalanes i visibilitzar-les per normalitzar el futbol femení, i així fer més senzill el futur per les més joves”, ha afirmat.

Per la seva part, Lydia Pena, vicepresidenta de la FC d’Handbol, ha explicat el Pla d’Igualtat d’una federació què és referència en la paritat real, amb pràcticament un 50% de llicències femenines i un creixement notable durant els últims anys.

La presidenta de la Comissió del Bàsquet Femení de la FCBQ, Olga Praderas, està al capdavant de la campanya #DEMANACANVI, amb la qual la Federació vol preveure, entre d’altres, que les noies abandonin la pràctica esportiva a l’adolescència. A més, Praderas ha destacat l’èxit del Programa de Mentoria d’entrenadores perquè les dones s’empoderin i s’atreveixin a endinsar-se en un món amb poca presència femenina.

També ha format part d’aquesta taula Ainé Power, diputada adjunta del departament legal de la Federació d’Hípica Internacional, que ha explicat les diferents estratègies per protegir les dones a nivell legal en el món de l’esport, però ha reconegut que encara “cal destinar recursos perquè les lleis siguin efectives”, reclamant el suport d’administracions locals i internacionals.

Sara Massini, secretària general de l’ENGSO, l’Organització esportiva no governamental europea que reagrupa totes les confederacions europees, ha assegurat que a nivell europeu s’està treballant en diferents projectes i eines per augmentar el nombre de llicències femenines i lluitar pels drets de les dones a l’hora de practicar esport.

Finalment Milena de Murga, cap de l’Àrea Internacional i d’Acció Social de la UFEC, ha exposat l’últim programa europeu liderat per l’entitat: el GAP Women, cofinançat per la Comissió Europea, que fomenta la pràctica esportiva i la participació en posicions de lideratge de les dones.

Exemples de lideratge femení en el món de l’esport

La penúltima taula “Leadership and impact” ha estat l’oportunitat de conèixer de primera mà líders que deixen empremta cap a la igualtat en l’esport. Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol des de l’any 2008, ha assegurat que “ser president d’una federació i liderar és la forma més directa d’empoderar-se i de realment tenir l’oportunitat d’impregnar un canvi en el sector”.

Ingrid Sicilia, coordinadora a Catalunya de l’Asociación para Mujeres en el Deporte Profesional, ha volgut afegir la precarietat com una característica clau de l’esport femení. “Amb precarietat, és complicat aconseguir la igualtat”, ha sentenciat.

Per la seva part Beatriz Álvarez, presidenta de la Liga Profesional Femenina, ha defensat la necessitat que, en aquests moments, existeixi un “privilegi femení” a l’hora de triar llocs de poder, especialment si estan enfocats en l’esport femení. “Necessitem potenciar la visibilitat de les dones directives en entitats de primer nivell”, ha assegurat Álvarez.

Alejandra Salmeron, Senior Legal Counsel a la FIA, ha defensat “el companyerisme” com un element clau per fer créixer un moviment que ja es preveu com imparable: el de l’esport femení i la presència de dones en llocs de direcció.

Erika Montemor, cap del departament de l'Estatut del Jugador de la FIFA, ha il·lustrat el seu creixement fins arribat a un lloc de poder a la FIFA, entitat que compta amb un 44% de representació femenina.

Per acabar aquesta cinquena taula, Josep Maria Figueras, Especialista en Marketing esportiu a l’empresa You First Sports, ha reconegut que encara hi ha molts àmbits on ha de millorar la presència femenina, com en el cas de la representació d’esportistes. No obstant això, ha explicat que l’arribada de noves referents comporta també un canvi important en aquesta àrea. A més, ha especificat també que la igualtat arribarà perquè les dones “no només són líders dins del camp, sinó també fora. Estan interessades a liderar aquest moviment”.

Plataformes innovadores per difondre l’esport femení

Finalment, a la sisena taula “Digitalization and mass media in Women’s Sports”, s’ha explicat com aborda la indústria dels eSports la igualtat de gènere i s’han definit diferents plataformes innovadores que aposten per la difusió de l’esport femení, com és el cas d’Esport+, la nova plataforma de l’esport català creada per la Fundació UFEC. “Esport+ vol donar una visibilitat real a l’esport de base i femení, que representa el 99,9% de l’esport al país”, ha declarat Pere Vilà, director de la Fundació UFEC.

 Gisela Vaquero, dissenyadora de videojocs i presidenta de Women in Games, ha comentat la necessitat de “trencar estereotips” perquè les noies s’atreveixin a fer el que vulguin, i també endinsar-se en el món dels videojocs, encara notablement masculinitzat. Un discurs que ha compartit Virginia Calvo, propietària de l’equip Giants i única dona directiva a Espanya del món dels eSports, que ha exigit un “gran pacte” entre tots els protagonistes del món del esports digitals per potenciar aquest sector.

Martina Olivas, actual presidenta d’ESC Madrid i exdirectora de la secció femenina de LaLiga, ha reconegut que “la professionalització serà un pas clau i un punt de no retorn en l’evolució del futbol femení a Espanya”.

Danae Boronat, periodista esportiva i primera dona escollida per narrar un partit de futbol professional a Espanya, ha exposat que “aquesta novetat no ha arribat abans perquè cap responsable d’algun mitjà considerava necessari que una dona narrés un esport masculinitzat com el futbol. En canvi, fa temps que sí hi ha narradores en altres esports amb més presència femenina, com natació o gimnàstica”.

El primer International Women in Sport Congress ha comptat també amb Workshops sobre lideratge, protagonitzats per Mònica Utrera, directora del primer postgrau de l’estat centrat en el lideratge femení, el Women Executive Sports Education (WESE), i Núria Soler, cofundadora de Womanthon.

Aquest primer congrés de l’esport femení ha estat organitzat per la Unió de Federacions de Catalunya amb la col·laboració de l’empresa ITTI High Tech Institute, Loteries de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i el Diari Sport.