En els darrers 15 anys, la inversió pública en esport ha caigut 1.000 milions d’euros, fet que posa en perill la funció social i la supervivència del model esportiu català

Aquest matí, representants de consells esportius, federacions, esport universitari, professionals de l’esport, entitats esportives i esportistes han presentat la Crida per l’Esport Català, una acció unitària i reivindicativa del sector no lucratiu de l’esport per denunciar la situació límit que viu l’esport català després de quinze anys de retallades econòmiques. Durant aquest període, la inversió pública s’ha reduït a la meitat, deixant d’invertir 1.000 milions d’euros.

Durant la roda de premsa també s’ha presentat el manifest “Volem guanyar” (volemguanyar.cat), que alerta del perill que afronta el model esportiu català a causa de la manca de finançament i la desprotecció jurídica. S’han anunciat, a més, accions reivindicatives i una campanya de comunicació per donar a conèixer la situació a tota la societat catalana.

Reclamacions principals
Aquesta iniciativa, sense precedents per la seva transversalitat, demana un compromís immediat de la Generalitat i dels grups parlamentaris per revertir la situació amb aportacions econòmiques urgents i, a mig termini, assolir una inversió pública de l’1% del pressupost català. L’objectiu és garantir la continuïtat del model esportiu nacional i defensar la funció social i cohesionadora de l’esport al país.

Des de la Crida, també s’ha anunciat la voluntat de mantenir reunions amb el Govern i els grups parlamentaris per traslladar aquestes demandes. El moviment vol col·laborar amb la nova Conselleria d’Esports per aprofitar aquest moment clau com una oportunitat de canvi estructural i contribuir, amb experiència i capacitat organitzativa, a impulsar reformes que assegurin el futur de l’esport català.

De 160 a 100 milions d’euros: una inversió insuficient
El sector alerta que la inversió pública ha passat de 160 a 100 milions d’euros anuals des de 2010, fet que ha provocat la degradació d’instal·lacions, la desaparició de clubs i la pèrdua d’oportunitats per a infants i joves. “Demanem que la inversió pública en esport retorni als nivells de 2010 i reclamem la consolidació d’un pressupost de l’1% per a l’esport. No volem sobreviure, volem guanyar, i guanyar vol dir que cap infant es quedi sense club i que cap territori perdi la seva xarxa esportiva”, ha afirmat Gerard Esteva, president de la UFEC.

Per Jaume Domingo, president de la Unió de Consells Esportius de Catalunya, la reducció d’inversió “ha provocat l’envelliment de moltes instal·lacions i ha frenat projectes imprescindibles per al territori”. Domingo ha reclamat que “la Conselleria d’Esports disposi d’un pressupost útil i suficient per garantir la sostenibilitat del model esportiu català”.

Una conselleria amb pressupost transformador
La Crida per l’Esport Català celebra la creació de la nova Conselleria d’Esports, però exigeix que disposi d’un pressupost transformador per revertir la precarietat i garantir la continuïtat dels clubs. També reclama l’aprovació urgent d’una nova Llei de l’Esport, sorgida d’una Iniciativa Legislativa Popular amb més de 154.000 suports, per protegir jurídicament les federacions i clubs sense ànim de lucre i blindre la gestió preferent de les instal·lacions públiques per part d’entitats arrelades al territori.

“Cal una reforma legal que protegeixi federacions, clubs i entitats esportives sense afany de lucre”, ha destacat Maribel Zamora, vicepresidenta de la UFEC i presidenta de la Federació Catalana de Voleibol.

“La cessió preferent i directa d’equipaments ha de basar-se en criteris socials i esportius, no econòmics”, ha afegit Jordi Arimany, representant de l’Esport Català Universitari.

Altres demandes del sector
Entre les principals reivindicacions de la Crida destaquen:

- La simplificació administrativa per reduir la burocràcia que sobrecarrega les juntes directives voluntàries.

- La protecció i dignificació del voluntariat esportiu.

- L’accés directe a les inversions públiques en infraestructures esportives.

“Sense dirigents voluntaris, no hi ha esport de base, ni cohesió ni xarxa social. Necessitem una simplificació administrativa”, ha recordat Patricia Illa, secretària dels Consells Esportius de Catalunya.

El model esportiu català, en risc
Per Pere Manuel, president del COPLEFC, “la manca de pressupost ha fet créixer la precarietat laboral dels professionals del sector”. Ha remarcat que “l’esport no és només competició, és cultura, territori, salut i inclusió”, i que “els clubs són espais fonamentals de formació i cohesió, especialment en zones rurals o vulnerables”.

Conclusió
Amb aquesta presentació, clubs, consells, federacions, esportistes i entitats del país s’uneixen en una mobilització històrica per reclamar finançament, dignitat i futur per a l’esport català, iniciant un moviment que tindrà continuïtat en els pròxims mesos.

ENGSO

El 2025 European Sport Platform va tancar amb èxit la seva vuitena edició a Barcelona, després de tres dies plens de debat, inspiració i intercanvi d’idees sobre el futur de l’esport europeu. Organitzat per ENGSO i acollit per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), l’esdeveniment va reunir representants d’organitzacions esportives, comitès olímpics, federacions i experts internacionals per reflexionar sobre com impulsar la innovació, la inclusió i la sostenibilitat en l’esport de base.

Un punt de trobada per a la innovació i el canvi

Les sessions centrals de l’esdeveniment es van dur a terme a la seu de Foment del Treball, on es van celebrar dues de les cites més destacades del programa: el 3r International Women in Sport Congress i la conferència del projecte CHANGE (“Cooperation for Change Management and Innovation in Sports”).

El congrés de dones en l’esport va posar el focus en la igualtat, la diversitat i el lideratge femení en el món esportiu, reunint directives, entrenadores, advocades, comunicadores i inversores. Durant l’acte, la UFEC va signar la Declaració de Brighton plus Helsinki, reafirmant el seu compromís amb la igualtat de gènere i les oportunitats per a tothom en l’àmbit esportiu.

Per la seva banda, el projecte CHANGE, finançat pel programa Erasmus+, va explorar com les entitats esportives de base poden afrontar els reptes del futur a través de la digitalització, la sostenibilitat i la inclusió. Investigadors, professionals i representants de diferents països europeus van compartir experiències i eines per impulsar una gestió més moderna i eficaç de les organitzacions esportives.

Cloenda al Museu Olímpic i reconeixement a la UFEC

L’acte de cloenda es va celebrar al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch, amb una sessió dedicada a la innovació, la gestió d’equips i el mètode DAMA, dirigida per Humanzentric.

Durant la cerimònia final, la ENGSO va expressar el seu agraïment a la UFEC per la seva hospitalitat i excel·lent organització, que ha situat Barcelona com a referent europeu en la promoció de l’esport de base.

Com és tradició, es va realitzar la cerimònia d’entrega de la bandera d’ENGSO, símbol del relleu entre seus, i es va anunciar que la propera edició del European Sport Platform se celebrarà a Split (Croàcia), el 16 i 17 d’octubre de 2026, sota l’organització del Comitè Olímpic Croat.

Organitzada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la tercera edició de l’IWISC ha omplert aquest dijous l’auditori de Foment del Treball Nacional amb més de 200 líders, esportistes i directives d’arreu del món.

El congrés, amb el suport de la Conselleria d’Esports de la Generalitat de Catalunya i l’ENGSO, s’ha consolidat com un dels principals espais europeus per a la innovació i la igualtat en l’esport.

Una jornada plena d’inspiració, talent i compromís

L’obertura ha comptat amb la conferència inspiracional de Stephanie Case, advocada canadenca de drets humans, ultramaratoniana i fundadora de Free to Run, que ha emocionat el públic amb el seu testimoni sobre com l’esport pot ser una eina de llibertat i empoderament per a dones i nenes en zones de conflicte.

Taules rodones destacades

1. Strength is not only physical
Conversa sobre com la força va més enllà de l’aspecte físic, abordant la resiliència, el lideratge i l’apoderament femení en l’esport i la societat.
Participants: Stephanie Case, Aziza Sbaity (atleta més ràpida de la història del Líban), Amelia Valverde (entrenadora de futbol femení), Abbie Ward (campiona del món amb la selecció anglesa de rugbi) i Kaouthar Ouallal (judoka algeriana i vuit vegades campiona d’Àfrica).

2. A Game of Equality: Sponsorship and Women's Sports
Taula centrada en el paper clau del patrocini en l’impuls de l’esport femení i en com les marques contribueixen a la igualtat d’oportunitats.
Participants: Iza Restom (Adidas Iberia), Cristina Gálvez Feixa (Bimbo), Magdalena Fraj (Marie Claire), Sandra Hors (Vueling) i Anahí Gil (Rilastil).

3. We rule the world
Diàleg sobre el lideratge femení en les organitzacions esportives i la influència de les dones en la presa de decisions a escala global.
Participants: Elena Fort (FC Barcelona), Victoire H. Cogevina Reynal (Mercury13), Eboni Usoro-Brown (England Netball), Alexandra Gómez (FIFPRO) i Marina Ponsa (Federació Catalana d’Escacs).

Un moment històric per a la igualtat en l’esport

La jornada ha viscut un moment de gran transcendència amb la signatura de la Brighton Plus Helsinki Declaration, un tractat internacional que reforça el compromís global amb la igualtat de gènere en l’esport.

Aquest document, impulsat per l’International Working Group on Women & Sport (IWG), promou la participació equitativa, la representació i les oportunitats per a les dones en tots els àmbits esportius, des de la base fins a l’elit.

La signatura ha estat materialitzada per Gerard Esteva, president de la UFEC, i Annamarie Phelps, presidenta de l’IWG.

“És un moment clau, i volem que tota la comunitat de Catalunya s’uneixi a la causa de la igualtat de gènere en l’esport. El nostre compromís amb la promoció de la inclusió i la igualtat és un exemple inspirador per a tota la comunitat esportiva”,
— Annamarie Phelps

IWISC Awards 2025: reconeixement al talent, la inspiració i la innovació

La jornada ha tancat amb la interpretació musical de Suu i la cerimònia dels IWISC Awards 2025, que han reconegut dones i entitats destacades pel seu compromís amb la igualtat:

• Stephanie Case – Inspiration Award
  Per la seva trajectòria com a defensora dels drets humans i fundadora de Free to Run, inspirant dones i nenes arreu del món.

• Iza Restom (Adidas Iberia) – Sport Commitment to Equality Award
  Per impulsar estratègies de marca i patrocini que promouen la igualtat de gènere des de l’àmbit corporatiu.

• Eboni Usoro-Brown (England Netball) – Innovation and Leadership for Equality in Sport Award
  Per la seva doble trajectòria com a esportista d’elit i líder institucional, exemplificant un nou model de lideratge femení.

• Federació Catalana d’Escacs – Authenticity and Female Empowerment Award
  Per la seva aposta pionera per la inclusió i la igualtat de gènere dins l’esport mental i federat.

WESE i WISE: formació i lideratge per transformar l’esport des de dins

Durant la jornada s’ha celebrat la graduació del programa WESE (Women Executive Sports Education), el primer postgrau de lideratge esportiu femení impulsat per la UFEC.
Enguany s’han graduat 13 noves alumnes, i la xarxa WESE ja suma més de 50 dones directives del món de l’esport.

També s’han lliurat les beques WISE (Women International in Sports Education), dirigides per Isabella Echeverri, que impulsen la formació en lideratge i governança esportiva internacional.
El programa combina formació en comunicació executiva, negociació, estratègia i desenvolupament personal, amb mòduls presencials a Barcelona i Suïssa.

Barcelona, epicentre europeu de la igualtat esportiva

El president de la UFEC, Gerard Esteva, ha clos l’acte afirmant: “Hem de recórrer aquest camí plegats i impulsar un veritable canvi. Cal obrir el món, i avui hem pogut veure de primera mà totes aquelles dones que estan transformant l’esport arreu del món.”

Amb aquesta tercera edició, l’IWISC es consolida com una plataforma europea de referència per a la reflexió, la innovació i la promoció del talent femení en l’esport.